“ LA PELL ES LA FRONTERA” de Pau Civit i Poblet

El pasat dissabte dia 14 de novembre,al Museu Comarcal de Montblanc, presentació del llibre, “ LA PELL ES LA FRONTERA” , a càrrec del Sr. Josep Gomis i Martí President del Museu Arxiu de Montblanc i comptarà amb la presència del poeta montblanquí Josep Civit, del mateix autor i de l'Alcalde de Montblanc Sr. Josep Andreu

“LA PELL ES LA FRONTERA”es un aiguabarreig dels versos que han nascut dins les hores i els dies, que al llarg de un any, han sacsejat l'interior de l' autor. Sense acotar el poemari en una sola temàtica, si no fruit dels moments, de l'estat d'ànim, de les coses que li van succeint , en el seu transit per la quotidianitat diària.

Trobareu als fulls de LA PELL ES LA FRONTERA, poemes de diari, amorosos, de desamor, de fracàs, amb mirades a la naturalesa, sobre el pas de la vida i les seves experiències.L'autor descriu poèticament les feines del camp, que foren a la seva infància el referent i el món on va ser educat en un temps familiar que ja no tornarà , temps de convivència amb el raïm , el vi, el blat i les antigues formes de viure en família i comunitat, també amb les imposades per la política i la religió, on la llengua i els drets eren maltractats.

Als avantpassats que varen patir la guerra, als carrers i llocs presents a la memòria i en els que l'autor es va fer gran. Escriu també sobre temes de rabiosa actualitat, drama dels refugiats , Palestina, Sàhara...

Un poemari d'amor a les persones, a la naturalesa i a la terra que el va veure néixer . 

              Pau Civit i Poblet, neix a Blancafort a poca distancia de Montblanc, (La Conca de Barberà) on actualment viu.

Escriu i llegeix poesia des de l'adolescència. Admirador i coneixedor dels paisatges i de la gent de la comarca, porta dins seu, tot el sentiment i el bagatge , que el fan escriure versos, on l'amor i el desamor, els paratges i les formes de vida, interactuen, dins els mateixos poemes. Nostàlgia, somnis trencats,ferides obertes, inquietud pel esdevenidor. 

Fa del cromatisme i la força d'aquesta terra de raim i cereal, i dels dibuixos que la configuren, una font de inspiració.
En definitiva, poesia de la experiència , sobre els grans temes de sempre, però segats, batuts, arerats i ensacats a la seva estimada terra.