Si entrem a
Google, i busquem a la Wiquipèdia: hi podem llegui, referint-se a la primavera.
La
primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades. També
s´anomena primavera l´estiu en contraposició a la primavera
l´hivern o tardo. Astronòmicament,
comença amb l´equinocci de primavera (entre el 20 i 21 de març en l´hemisferi
nord, i entre el 22 i 23 de setembre en l´hemisferi sud), i acaba amb el
solstici l´estiu (al voltant del 21 de juny en l´hemisferi nord i el 21 de desembre
en l´hemisferi sud). No obstant això, a
vegades és considerada com els mesos sencers de març, abril i maig en l´hemisferi nord i setembre , octubre i novembre
en l´hemisferi sud (primavera meteorològica).
S´en diu primavera o vernal al que fa referència a aquesta època
de l´any.
Característiques
Hi
ha un augment progressiu de la temperatura.
És el temps del desglaç i de les precipitacions moderades, si bé depèn
molt del clima de la regió. Poden
desencadenar-se fortes tempestes i vents,
Es
l´estació del renaixement, on broten de nou les plantes caducifòlies. Molts animals comencen a aparellar-se en
aquesta època. Per la floració de les
plantes, és un temps d´al·lèrgia per algunes persones. El temps pot ser força canviant, Però tot i axis neixen moltes flors i
plantes.
El començament de la primavera no sempre està determinat per les dates del calendari fix. La definició fenològic o ecològic de la primavera es relaciona amb indicadors biològics d´una àmplia gamma l´espècies de plantes, i les activitats dels animals, o l´olor especial de sòl que ha arribat a la temperatura de la microflora que floreixin. Per tant, varia segons el clima i segons el temps específic d´un any en particular. La majoria dels ecòlegs divideixen l´any en sis estacions que no tenen dates fixes. A més de la primavera, el comptar ecològic identifica un prevernal separada abans (hora o pree-primavera) la temporada entre el hivernal (hivern) i vernal (primavera) estacions. Aquest és un moment en què només les flors més resistents com el safrà en flor, de vegades, mentre que encara hi ha una certa capa de neu al terra.
Simbolisme
Moltes
celebracions coincideixen amb l´arribada de la primavera. La deessa romana Flora la simbolitzava. Per a l´art, és l´estació de l´amor i de
l´alegria després de la reclusió de l´hivern.
Està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i al color
verd. En la teoria dels quatre humors,
li correspon la sang.
En
els antics calendaris marcava l´inici de l´any (d´aquí el prefix prima-
que s´ha conservat a la
paraula). Per això, també pot voler dir
l´edat, quan es diu d´una persona que
té 15 primaveres, per exemple.
Si entrem a Gran
Enciclopèdia Catalana: el que ens diu es el seguen.
Estació
de l´any, entre l´hivern i l´estiu, que a l´hemisferi nord comença el 21 de
març (equinocci de primavera) i acaba el 21 de juny (solstici d´estiu), i
a l´hemisferi sud comença el 23
de setembre i acaba el 21 de desembre.
Ha estat representada escenogràficament amb els treballs del camp que li
són propis, durant l´edat mitjana, el Renaixement i el Barroc o amb al·legories
com la Primavera d´A. Viladomat (Museu d´Art de Catalunya,
Barcelona). També mitjançant la figura
de la deessa Flora, com és el cas del fresc de Stabia que es conserva al Museu
e Galleria Nazionali di Capodimonte de Nàpols, o mitjançant una figura femenina
amb flors: Primavera de C.
Lorenzale ( palau de la Virreina, Barcelona).
L´obra més important sobre aquest tema és la Primavera de S.
Botticelli, oli sobre taula de 3,14 x 2,03 m, conservat a la Galleria degli
Uffizi, de Florència, que pintà ( entre el 1477 i el 1478) per a Lorenzo de
Pierfrancesco de Mèdici. Obra molt
hermètica, ha estat interpretada de maneres molt diferent; la teoria mes
acceptada és la de Warburg, segons el qual el tema es desenrotlla de dreta a
esquerra de la composició i representa Zèfir perseguint Flora, que, posseïda
per aquell, esdevé la Primavera; al
centre, Venus, i a l´altre costat les Tres Gràcies i Mercuri.
Catalunya
A
Catalunya, la primavera dins d´una geografia tant variant, ens porta moltes
sensacions, i cada subjecte podria personalitzar molt com sent en pròpia
persona el canvi astronòmic, mes pronunciat i rápit a la costa, i mes lent i
tardívol en el interior. Els dies son
tossudament mes llargs i es nota molt en la llum, que aprofiten les plantes per
renéixer i expandir-se, els animals senten una vitalitat extraordinària, i
reneixen amb força els impulsos sexuals.
En la majoria dels casos es sent un impuls de sortir i passejar per el
camp i la Natura es fa mes propera.
A
Catalunya dir primavera vol dir també Sant Jordi - roses - llibres -
Setmana Santa - excursions - calçotades - carn a la brasa - trobades corals o
sardanístiques - les ultimes esquiades
i les primeres regates, - Montserrat, caramelles - la mona,- cap el sud
les Falles - els aplecs - les caçolades de tros - els arrossos...
També
revérem amb resignació la Marinada, freda i molesta que tant ens ajuda a
l´estiu, i les pluges persistents que trenquen algun cap de setmana, (però que
si no arriben malament).
La
nostra primavera, omple el cel d´orenetes que xiulen rialleres, i de
catifes de ravenisses blanques per tot arreu, floreixen els romanís, i les
farigoles i trepitjarem neu a l´alta muntanya buscant la flor de neu. A Catalunya la primavera ens fa sortí
de casa, ens fa somiar i recordar l´amor, que es fa present en el cor o en la
ment. La primavera torna l´home
galant i la dona poncella, l´ arbre
es fa frondós, la flor bonica l´ocell es feliç i ens hu comunica.
La
primavera a Catalunya es extraordinària, l´esperem i la gaudim i mai falla.
Esclat Primaveral
Quina frisança duu la primavera !
Quina frisança i quin desig pertot
!
Baixa del cim desfeta la gelera
i el tany ressec esclata el primer
brot !
Encesa al sol cimbreja una rosella.
Vora el torrent verdeja el
canyissar.
En l´alzinar, diu la cançó més
bella
l´ocell febrós que es vol aparellar
!
El presseguer és ple de flor rosada
que els papallons s´aturen a
flairar,
i el vell lilà, curull de flor
morada,
espera la carícia d´una mà !
Quin foll desig que duu la
primavera !
Ja és verd el cap i el cel ben net
i clar !
Són tota flor l´alzina i l´olivera
i el fruit frisós comença a
germinar !
És el bon temps, que torna i fa
reviure !
És el bon temps ! L´hivern que ja
se'n va !
És el temps de la llum, dels cants,
del riure
i de les flors... ! És el temps d´estimar !
Emili
Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada