dimarts, 22 d’abril de 2014

HISTORIA DE CATALUNYA

PRÓLECH

Si volguessem esbrinar los factors més importants que han intervingut en la revindicació de la Nacionalitat Catalana, los medis que més han contribuhit á que lo catalanisme, ó millor, lo nacionalisme català arribés al estat actual, sens dupte trobaríam que, més que´ls desacerts y vexacions del centralisme, han sigut los estudis histórichs.  Aquests son lo fonament sobre que descansan los carreus del nostre programa, que los demés factors no han fet més que solidificar, formant un tot harmónich é indestructible que en vá procura abatre la ponentada.

Peró los estudis histórichs, al servir de basa al renaxement politich de Catalunya, han fet també la propaganda més activa aumentant lo nombre dels campions nacionalistes, puix es ben sapigut que la historia patria es un dels medis més indicats i práctichs pera ajudar al desvetllament de un poble.

Ab ella s´aprén á conéxer y á estimar á la patria, tenint present que ningú estima lo que no coneix.  << No hi ha dupte, diu lo distingit historiador Aulestia, que lo que ha despertat los dormits ecos d´altres dies y lo que ha avivat lo caliu del amor á nostra terra, ha sigut lo recort de les antígues gestes, lo haver contemplat quelcom dels quadros vivents y pintoreschs de la passada grandesa.  Comparant aquelles époques ab avuy; veyent lo que eram y lo que som; ponderant lo que teníam y lo que hem perdut; es com se ha animaten les generacions actuals aqueix esperit, barreja de anyorança y desitg, de protesta y d´aspiració, que tendeix á reintegrar á nostra terra en la plenitut de sos drets y de son cabal.

Lo carácter més indiferent, lo cor més fret no pot menys de impresionarse al repassar les planes de nostra historia y veure en elles un passat de gloria per molts ni sisquera somiat.  Avesats desde petits á rebre una instrucció reglamentada per un criteri centralisador, sense cap idea sobre lo que fou Catalunya, unse troba davant de la veritat encisat y atret per sa claror.

Per açó es que lo que no fan les teroíes més ben sentades, demostrant la rahó de ser y la justicia de la revindicació de la antigua patria, ho logra casi sempre l´estudi de la historia; ja que sos epissodis animats per lo miviment de les passions humanes, sos exemples que s´apoyan en la realitat dels fets, ferexen més á la imaginació, y obran sobre la rahó de una manera molt superior á les demostracions de la ciencia politica ó social .>>

En demostració de lo espressat per l´insigne mestre, podém citar lo que´ns passá ab una persona bastant instruhida y ab titol professional, qui discutint un día sobre la rahó de ser del nacionalisme catalá, se quedá com qui veu visions al parlarli nosaltres de fets d´alguns dels nostres Comtes-Reys, esclamant ab tota espontaneytat: - Ah ! Es á dir que aqui teníam Reys y eram independents? - Y al esplicarli en resúm la Historia de Catalunya, los orígens de la nostra nacionalitat, la manera com cresquerem y prosperarem mentres siguerem amos de casa nostra, y la vergonyosa decadencia en que´ns estimbarem quan lo quixotisme´ns invadí y prenentnos lo govern se sobreposá al bon seny y esperit práctich dels catalans, lo bon home no pogué menys de dirme: - Sent axís teniu tota la rahó; jo també soch dels vostres.-

Y de cassos com aquest podrían citarse á dotzenes.  Y perçó sens dupte los iniciadors del nostre renaxement donaren tanta importancia als estudis histórichs, si bé ab un carácter més de investigació, limitantse á les narracions y pintures sels fets, y sense relacionarlos ab les necessitats actuals; peró ab tot, com ja havém dit, formaren los més decidits campions de la causa nacionalista.  Després vingueren á donar nou alé á la començada empresa, les monografies y los estudis generals sobre la historia de nostra Patria, detacantse entre tots ells la Historia de Catalunya per Antoni Aulestia y Pijoan, si no per lo seu volúm, per la claretat d´esposició y veritat que en tota ella regna.

Peró la obra de l´Aulestia té, no dirém lo defecte, peró sí la dificultat de no ser apropiada á totes les inteligencies, per la seua estensió.  En lo crexent progrés del nacionalisme hi mancava un Compendi de la nostra historia, un llibret de propaganda que tant pogués servir pel noy que ha acabat les beceroles com pel iayo de noranta anys, que fos tan assequible al obrer que ab prou feynes si may toca un llibre, com al home de carrera que passa la vida entre ells.  Y perçó, convençuts d´aquesta necessitat, emprenguerem la tasca de la present Historia de Catalunya, sense altres pretensions que fer un compendi de les ja existents, més ben dit, un llibre d´ensenyança per xichs y grans.

Peró no es ensenyar la historia de la Patria enumerar un sens fi de guerres, batalles, noms y fetxes, tot lo qual sols serveix pera carregar la memoria del estudiant, sense donarli cap idea de lo que ha sigut la Nació en les époques passades.  Lo que convé es saber l´estat de la nostra Patria en les diferents époques históriques, conéxer lo desenrotllo de les nostres arts y ciencies, les causes y efectes dels successos histórichs, y l´enllaç de aquests successos.

La historia propia, segons ha dit un gran escriptor, deu ésser essencialment nacional, y açó es lo que havém procurat en totes les planes del present llibre.

<< Afortunadament nostres anals oferexen un conjunt de fets brillantíssims que responen á una alta idea del concepte de nacionalitat, y tenen una unitat interna que contribuheix á formar criteri segur en quilos estudia.  Lo principi de llibertat politica basada en lo sentit práctich de les necessitats del home en societat; lo de la independencia y unitat de la nacionalitat catalana, dintre del respecte á la existencia de ses comarques naturals; y lo de dignificació de la personalitat humana apoyada en lo cumpliment de les lleys contra tot poder per alt que sía; aparexen en mitg de la diversitat de successos que constituhexen la vida de nostre poble á través dels sigles, y venen á formar com la gran síntessis de nostra historia.

Solsament fent ressaltar aquells rasgos fisonómichs, n´hi ha prou pera portarlo convenient de la justicia que entranya l´actual moviment de restauració; puix que l´estat actual de la politica es un obstacle perenne al desenrotllament de les condicions senyalades, que crearen la ventura de nostre poble en altre temps, y farian de segur avuy, si no´s trobessen cohibides, sa felicitat.>>

Atenent á exes consideracins y al carácter didáctich que volíam donar á nostra obra, havén procurat compendiar en la present Historia de Catalunya la vida de la Nacionalitat Catalana.  En lo seu desenrotllo havém seguit un método especial, molt usat al estranger, que se emmotlle á les inteligencies més curtes, y respecte del qual farém solsament les observacions més necessaries pera la major inteligencia.

En primer lloch dirém que no havém escrituna obra d´erudició sinó de propaganda; per lo tant no entrarém en la discurssió dels fets, admetent sols lo constituhit é imposantho al dexeble ab la autoritat del llibre y del mestre; d´aquest modo, ilustrat lo enteniment ab fets y principis induptables, de suficient relleu y color que pugan ser incentiu pera estudis més detinguts, se trobará ab elements fonamentals pera anar tot sol en materies de opinió, sense tenir necessitat de fer un nou estudi desde les primeres nocions.

Pera lograr aquest obgecte havém fet varies divisions generals que son les de les époques en que naturalment se divideix la nostra historia; y al principi de quiscuna d´elles hi posém un resúm ó ullada de conjunt, gracies al qual se té una idea clara de les causes á que responen los fets particulars que se van á estudiar, axi com se destacan los relleus més importants.

En la historia dels temps primitius nos havém circunscrit esclusivament á la veritat histórica, als fets, als documents, prescindint de les mitológiques y novelesques narracions dels nostres antichs cronistes é historiadors.

Sense dexar de donar la merescuda importancia al successos polítichs y militars, havén tingut molt cuydado en senyalar y fer fácilment comprensible, mitjançant los dibuxos, lo desenrotllo del art en totes ses manifestacions, punt interessantíssim de que cuydan molt les nacions estrangeres pera infiltrar en les tendres inteligencies dels nens la afició als estudis artístichs, y ajudar al progrés de les arts industrials; y mitjançant los mapes histórichs havém procurat assenyalar los successius avenços de les nostres fronteres y les noves possessions que entravan á formar part de la Nacionalitat catalana.  En aquesta una novetat que creyém nos agrahirán los amants de Catalunya.

Y si es axís, y si ab lo nostre humil treball lográm algun fruyt en benefici de nostra estimada Patria Catalunya, donarém per molt ben empleats tots los afanys, quedantnos la íntima satisfacció de haver fet quelcom pera la major gloria de Deu y de la Patria.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada