PRÓLECH
Si
volguessem esbrinar los factors més importants que han intervingut en la
revindicació de la Nacionalitat Catalana, los medis que més han contribuhit á
que lo catalanisme, ó millor, lo nacionalisme català arribés al estat actual,
sens dupte trobaríam que, més que´ls desacerts y vexacions del centralisme, han
sigut los estudis histórichs. Aquests
son lo fonament sobre que descansan los carreus del nostre programa, que los
demés factors no han fet més que solidificar, formant un tot harmónich é
indestructible que en vá procura abatre la ponentada.
Peró
los estudis histórichs, al servir de basa al renaxement politich de Catalunya,
han fet també la propaganda més activa aumentant lo nombre dels campions
nacionalistes, puix es ben sapigut que la historia patria es un dels medis més
indicats i práctichs pera ajudar al desvetllament de un poble.
Ab
ella s´aprén á conéxer y á estimar á la patria, tenint present que ningú estima
lo que no coneix. << No hi ha
dupte, diu lo distingit historiador Aulestia, que lo que ha despertat los
dormits ecos d´altres dies y lo que ha avivat lo caliu del amor á nostra terra,
ha sigut lo recort de les antígues gestes, lo haver contemplat quelcom dels
quadros vivents y pintoreschs de la passada grandesa. Comparant aquelles époques ab avuy; veyent lo que eram y lo que
som; ponderant lo que teníam y lo que hem perdut; es com se ha animaten les
generacions actuals aqueix esperit, barreja de anyorança y desitg, de protesta
y d´aspiració, que tendeix á reintegrar á nostra terra en la plenitut de sos
drets y de son cabal.
Lo
carácter més indiferent, lo cor més fret no pot menys de impresionarse al
repassar les planes de nostra historia y veure en elles un passat de gloria per
molts ni sisquera somiat. Avesats desde
petits á rebre una instrucció reglamentada per un criteri centralisador, sense
cap idea sobre lo que fou Catalunya, unse troba davant de la veritat encisat y
atret per sa claror.
Per açó es que lo
que no fan les teroíes més ben sentades, demostrant la rahó de ser y la
justicia de la revindicació de la antigua patria, ho logra casi sempre l´estudi
de la historia; ja que sos epissodis animats per lo miviment de les passions
humanes, sos exemples que s´apoyan en la realitat dels fets, ferexen més á la
imaginació, y obran sobre la rahó de una manera molt superior á les
demostracions de la ciencia politica ó social .>>
En
demostració de lo espressat per l´insigne mestre, podém citar lo que´ns passá
ab una persona bastant instruhida y ab titol professional, qui discutint un día
sobre la rahó de ser del nacionalisme catalá, se quedá com qui veu visions al
parlarli nosaltres de fets d´alguns dels nostres Comtes-Reys, esclamant ab tota
espontaneytat: - Ah ! Es á dir que aqui teníam Reys y eram independents? - Y al
esplicarli en resúm la Historia de Catalunya, los orígens de la nostra
nacionalitat, la manera com cresquerem y prosperarem mentres siguerem amos de
casa nostra, y la vergonyosa decadencia en que´ns estimbarem quan lo
quixotisme´ns invadí y prenentnos lo govern se sobreposá al bon seny y esperit
práctich dels catalans, lo bon home no pogué menys de dirme: - Sent axís teniu
tota la rahó; jo també soch dels vostres.-
Y
de cassos com aquest podrían citarse á dotzenes. Y perçó sens dupte los iniciadors del nostre renaxement donaren
tanta importancia als estudis histórichs, si bé ab un carácter més de
investigació, limitantse á les narracions y pintures sels fets, y sense
relacionarlos ab les necessitats actuals; peró ab tot, com ja havém dit, formaren
los més decidits campions de la causa nacionalista. Després vingueren á donar nou alé á la començada empresa, les
monografies y los estudis generals sobre la historia de nostra Patria,
detacantse entre tots ells la Historia de Catalunya per Antoni Aulestia y
Pijoan, si no per lo seu volúm, per la claretat d´esposició y veritat que en
tota ella regna.
Peró
la obra de l´Aulestia té, no dirém lo defecte, peró sí la dificultat de no ser
apropiada á totes les inteligencies, per la seua estensió. En lo crexent progrés del nacionalisme hi
mancava un Compendi de la nostra historia, un llibret de propaganda que tant
pogués servir pel noy que ha acabat les beceroles com pel iayo de noranta anys,
que fos tan assequible al obrer que ab prou feynes si may toca un llibre, com
al home de carrera que passa la vida entre ells. Y perçó, convençuts d´aquesta necessitat, emprenguerem la tasca
de la present Historia de Catalunya, sense altres pretensions que fer un
compendi de les ja existents, més ben dit, un llibre d´ensenyança per xichs y
grans.
Peró
no es ensenyar la historia de la Patria enumerar un sens fi de guerres,
batalles, noms y fetxes, tot lo qual sols serveix pera carregar la memoria del
estudiant, sense donarli cap idea de lo que ha sigut la Nació en les époques
passades. Lo que convé es saber l´estat
de la nostra Patria en les diferents époques históriques, conéxer lo
desenrotllo de les nostres arts y ciencies, les causes y efectes dels successos
histórichs, y l´enllaç de aquests successos.
La
historia propia, segons ha dit un gran escriptor, deu ésser essencialment
nacional, y açó es lo que havém procurat en totes les planes del present
llibre.
<<
Afortunadament nostres anals oferexen un conjunt de fets brillantíssims que
responen á una alta idea del concepte de nacionalitat, y tenen una unitat
interna que contribuheix á formar criteri segur en quilos estudia. Lo principi de llibertat politica basada en
lo sentit práctich de les necessitats del home en societat; lo de la
independencia y unitat de la nacionalitat catalana, dintre del respecte á la
existencia de ses comarques naturals; y lo de dignificació de la personalitat
humana apoyada en lo cumpliment de les lleys contra tot poder per alt que sía;
aparexen en mitg de la diversitat de successos que constituhexen la vida de
nostre poble á través dels sigles, y venen á formar com la gran síntessis de
nostra historia.
Solsament
fent ressaltar aquells rasgos fisonómichs, n´hi ha prou pera portarlo
convenient de la justicia que entranya l´actual moviment de restauració; puix
que l´estat actual de la politica es un obstacle perenne al desenrotllament de
les condicions senyalades, que crearen la ventura de nostre poble en altre
temps, y farian de segur avuy, si no´s trobessen cohibides, sa
felicitat.>>
Atenent
á exes consideracins y al carácter didáctich que volíam donar á nostra obra,
havén procurat compendiar en la present Historia de Catalunya la vida de la
Nacionalitat Catalana. En lo seu
desenrotllo havém seguit un método especial, molt usat al estranger, que se emmotlle
á les inteligencies més curtes, y respecte del qual farém solsament les
observacions més necessaries pera la major inteligencia.
En
primer lloch dirém que no havém escrituna obra d´erudició sinó de propaganda;
per lo tant no entrarém en la discurssió dels fets, admetent sols lo
constituhit é imposantho al dexeble ab la autoritat del llibre y del mestre;
d´aquest modo, ilustrat lo enteniment ab fets y principis induptables, de
suficient relleu y color que pugan ser incentiu pera estudis més detinguts, se
trobará ab elements fonamentals pera anar tot sol en materies de opinió, sense
tenir necessitat de fer un nou estudi desde les primeres nocions.
Pera
lograr aquest obgecte havém fet varies divisions generals que son les de les
époques en que naturalment se divideix la nostra historia; y al principi de
quiscuna d´elles hi posém un resúm ó ullada de conjunt, gracies al qual se té
una idea clara de les causes á que responen los fets particulars que se van á
estudiar, axi com se destacan los relleus més importants.
En
la historia dels temps primitius nos havém circunscrit esclusivament á la
veritat histórica, als fets, als documents, prescindint de les mitológiques y
novelesques narracions dels nostres antichs cronistes é historiadors.
Sense
dexar de donar la merescuda importancia al successos polítichs y militars,
havén tingut molt cuydado en senyalar y fer fácilment comprensible, mitjançant
los dibuxos, lo desenrotllo del art en totes ses manifestacions, punt
interessantíssim de que cuydan molt les nacions estrangeres pera infiltrar en
les tendres inteligencies dels nens la afició als estudis artístichs, y ajudar
al progrés de les arts industrials; y mitjançant los mapes histórichs havém
procurat assenyalar los successius avenços de les nostres fronteres y les noves
possessions que entravan á formar part de la Nacionalitat catalana. En aquesta una novetat que creyém nos
agrahirán los amants de Catalunya.
Y
si es axís, y si ab lo nostre humil treball lográm algun fruyt en benefici de
nostra estimada Patria Catalunya, donarém per molt ben empleats tots los
afanys, quedantnos la íntima satisfacció de haver fet quelcom pera la major
gloria de Deu y de la Patria.
