CAPÍTOL II

ORÍGENS DE LA NACIONALITAT CATALANA

5.  Restos y monuments protohistórichs.- L´home de la edad de pedra vivía generalment en cavernes ó baumes en les quals se troban avuy día enterrades les seues armes é instruments de pedra-foguera, d´os y banya de cervo; molt basta, feta ab les mans y cuyta en una fogera; predominant les destrals conegudes per pedres de llamp.  Entre altres llochs hom s´han trobat aytals obgectes, poden citarse: la cova dita Bora gran d´En Carreras  (Serinyá, Girona);  la Cova fonda (Rodonyá, Tarragona;)  Lo Florich  (Os de Balaguer, Lleyda.

De la matexa época son los anomenats monuments megalítichs, aytals com los dólmens coneguts á Catalunya per Pedras arcas, Covas d´alarbs, stc., los menhirs y cromlechs, formants tots ells per pedres colocades sense morter y moltes sense desbastar; se´n troban quasi per tot Catalunya, peró especialment en la part montanyosa.  Les muralles ciclópees de Tarragona, Girona, Mur, etc., poden referirse també aquesta época.

6.    Primers pobladors de Catalunya.- No se sab quins foren los primers pobladors de Catalunya; alguns historiadors asseguran que´l euskars hi habitavan, y s´esforçan en regonexer les petjades de la seua llengua, representada avuy per la bascongada, en molts noms de pobles, rius y termes catalans.  Aquesta raça era enérgica, amant de la independencia, y ´s dedicava á la agricultura y á la vida de pastor.

7.    Invasió dels Chetas y Sards.- Los Chetas ó Fenicis vingueren del Assia y desembarcaren en les platges orientals y meridionals de la Peninsula Ibérica.  Era un poble ilustrat y emunentment comercial, donchs conexía l´ús dels metalls, la perfecció de la marina, l´alfabet, lo papirus pera escriure, y havia fundat colonies en tota la costa N. del Africa.

Los Sards eran també eminenment mariners y metallistes; habitavan en lo litoral de la Liguria é illa de Cerdenya, y ab sos baxells invadiren les platges del Empurdá y Rosselló, ficantse després terres endins cap á la Cerdanya y Vall del Segre.

8.    Monuments dels Chetas y Sards.- De la civilisació fenicia en Catalunya se conservan molts pochs restos.  Los més importants son: la Pedra de Olesa de Montserrat, y la lápida trobada en una casa del Arch de Sant Ramón del Call de Barcelona.

9.    Colonies gregues.- Cap al any 650 abans de Jesucrist, arribaren per primera vegada á les nostres costes los grechs, pero no ab lo carácter de invasor, sino ab lo de colonisador.  La seua influencia s´estacioná en lo litoral hon fundaren Rhodon  (Rosas), Emporion  (Empurias), establintse també en la costa layetana vora Mataró, y á Calipolis en lo Camp de Tarragona.  En les arenes que cobrexen lo lloch hon estava situada la célebre  Emporion, s´hi han trobat un sens fi d´obgectes que representan tots los refinaments de la cultura helénica, aytals com vasos de terrissa vernissada ab elegants relleus, mosáychs, cornalines y pedres gravades, monedas, etc.  A Cabrera de Mataró s´ha descobert també una necrópolis  (cementir) grega, contenint urnes cineraries, terrissa, armes, ect.

10.    Divisions de Catalunya.- Los geógrafos grechs y llatins nos parlan dels molts pobles qui ocupavan lo territori catalá á la vinguda de Cartaginesos y Romans.

Les regions que aquestos pobles habitavan eran:  los Ibercaons en la comarca de tortosa; los Cosetans en lo Camp de Tarragona; 

los Ilergetes de la costa en lo Panadés y Costes de Garraf;  los Layetans en lo Plá de Barcelona y Costa de Llevant;  los Castillans en lo Vallés;  los Lartoletes en la Selva;  los Indigetes en l´Empurdá;  los Caretans en la Cerdanya;  los Ausetans en la plana de Vich y Girona;  los Lacetans  en lo Llussanés, Plá de Bages y comarques de

Solsona y Berga; los Ilergetes , que ocupavan les comarques occidentals de Catalunya desde´l Segre fins al Aragó;  los Suesetans  en lo Priorat;  y los Ausetans de prop del Ebre  en la Conca de Barberá. 

Tots aquets pobles ibérichs tenian algunes diferencies característiques, que han arribat fins á nosaltres y que servexen pera determinar les comarques naturals.

11.    Vinguda dels Cartaginesos.- Los Cartaginesos vingueren á Espanya com á aliats dels turdetans de Gades (Cadiz), peró havent dexat conéxer llurs progectes de conquesta, tingueren que lluytar ab los naturals en l´interior de la Peninsula y ab los grechs en les costes del Mediterrá y de les Balears.  Cartago enviá aleshores nous colonisadors, qui poblaren la Espanya y se fortificaren en quasi la costa del Mediterrá.

12.   Amilcar, Asdrubal y Anibal.- La riquesa del pays y l´odi als grechs y romans, determinaren als cartaginesos á apoderarse de tot Espanya, pera qual empresa enviaren á Amilcar, de la familia dels Barcas, qui sotsmeté prompte tota la Espanya meridional y central arribant fins al riu Ebre, axís es que no entrá á Catalunya.

Ardrúbal, gendre y successor seu, firmá un tractat ab los romans mitjansant lo qual se posava al riu Ebre com á límit del avenç dels cartaginesos;  peró la rivalitat entre´l dos pobles no´s calmá, ans al contrari s´encengué més al posarse davant del exércit cartaginés Anibal, qui desde nen havia jurat odi etern als romans, y consagrá sa vida y talent guerrer á cumplir aquest jurament.  Posant al davant del exércit quan sols tenia 21 anys, derrotá als espanyols, sotsmeté á tots los pobles, y sitiant á Sagunt, ciutat grega aliada dels romans, que devía ser respectada segons los tractats, se n´apoderá després de una enérgica resistencia, (216 anys abans de J. C.)

13.    Lluita entre Cartaginesos y Romans.- Allavors quedá obertament declarada la gerra entre los dos pobles.   Anibal formá ab gran activitat un axércit de 90.000 hómens y gran nombre d´elefants, y entrant per primera vegada á Catalunya la travessá per la vall del s Segre, no sense que alguns pobles com los Arenois y Andosins s´hi oposessen, dirigintse á Italia pera fer la guerra á Roma en sa propia casa.  

A Catalunya hi dexá un exércit de 10.000 hómens comanats per Hannon.

Cneo Scipió vingé á Catalunya com á general del exércit romá; desembarcá á Ampurias (218) é internanyse, derrotá á Hannon en Kissa (Guissona).   Després subgectá als Ilergetes y Ausetans del Ebre, apoderantse de Lleyda, y unit ab son germá Publi Scipió  s´endinsá per la Celtiberia hon l´exércit romá fou derrotat.

Roma tremolá davant d´aytal desgracia;  peró´l jove Publi  Corneli Scipió, fill de Publi,   s´oferí á venir á Espanya, desembarcant á Empurias ab un exércit de 10.000 hómens y  1.000 cavalls (209), se traslladá á Tarragona y d´alli á Cartagena, ciutadella dels cartaginesos, de la qual s´apoderá.   Allavors procurá guanyarse l´afecte dels pobles indígenes qui se li sotsmeteren sense lluyta, especialment los Ibergetes comanats per Indibil y Mandoni, y axis pogué reconquistar més facilment á quasi tota la Peninsula, derrotasnt á Magon vora Sevilla y apoderantse de Astapa é Iliturgis que foren arrasedes.

14.    Espulsió dels Cartaginesos.-  Encaxonats los cartaginesos entre les legions romanes y les aygues del mar, se refugiaren á Gades (Cadiz) y d´alli passaren á l´Africa abandonant la Espanya després de tretze anys de guerres.