dimarts, 23 de setembre de 2014

COMPENDI DE LA HISTORIA DE CATALUNYA - CAPITÍTOL III

LOS ROMANS EN CATALUNYA
Desde 205 (abants de J. C.) á 400 (després de J. C.)




15.    Resúm d´aquesta época.- La estada dels romans en Catalunya comprén una época de 614 anys que´s divideix en dos períodos.   Lo primer, ó de la lluyta per la independencia, durá 189 anys, desde la espulsió dels cartaginesos fins á la subgecció de Catalunya als romans en temps d'August (19).   Aquest período está caracterisat per les seguides rebelions y lluytes en que´ls catalans demostraren llur amor á la independencia  y llur valentía, y´ls romans una crueltat gran.   Lo segón período, que comprén 428 anys, comença ab August y acaba ab la ocupació dels Goths.   Es un período de pau y civilisació aumentada pel cristianisme que s´arrela á Catalunya ab la sanch de innombrables mártirs.

16.    Lluyta per la independencia.   Indibil y Mandoni.- Los catalans qui no veyan en los estrangers mes que tirans y esplotadors de la riquesa de nostre pays, començaren una gerra en nom de la Independencia á les ordres dels ilergetes Indibil y Mandoni, qui ja havia lluytat contra´ls cartaginesos y celebrat tractats ab Scipió.   Foren derrotats y se sotmeteren, peró fou per poch temps, donchs havent marxat á Roma Scipió, los catalans tornaren á axecarse lluytant contra Leutul y Manli, enviats contra ells.   Indivil murí en la batalla y Mandoli fou crucificat.

17.    Lo Consul Cató .- La anérgica lluyta de Catalunya contra´ls romans fou causa de que´l crit de independencia s´estengués per tota la Península.   Roma enviá aleshoras al consul Cató, qui al desembarcar en Empurias ja tingué de lluytar ab los del pays, se tralladá á Tarragona, y haventse axecat los Bergistans, Cató decretá lo desarmament de tots los ibers de l´Ebre als Pirineus;  los Sedetans, Suesetans y Ausetans se li sotsmeteren, peró no axis los Lacetans qui, vivint en la part montanyosa y en afraus inaccessibles, pogueren resistir millor.

18.    Rebelió y triomf de Sertori.- A Roma hi havia guerra civil.   Sila dominava tiránicament aborrit dels partidaris de Mari, entre´ls quals se feu célebre Sertori qui´s guanyá les simpatíes generals y proclamá la independencia d´Espanya.   Catalunya seguí la seua causa ab entusiasme, auxiliantlo ab grans forces, especialment los Ausetans, peró Sertori fou assessinat en un ápat en Etosca (Aytona) l´any 73, per Perpenna.   Los catalans qui l´acompanyavan se mataren, ja pel sentiment que´ls hi causá aquella trahició, ja pera no rendirse.

19.    Cessar en Catalunya.- La enveja fou causa de que s´encengués una nova guerra civil entre Cessar y Pompeius, pacificador de les Galies lo primer, y d´Espanya lo segón.  Catalunya fou lo teatre d´aquesta rivalitat, donchs aqui tenía Pompeius lo seu exércit.   Cessar vingué á Catalunya y trobá la host pompeyana, manada per Petrius y Afrani, fortificada en la vall del Segre y ciutat de Lleyda;  gracies á la tactica militar d´aquell general la ciutat fou encerclada y´ls pompeyans se vegeren obligats á retirarse riu avall, peró foren rodejats per les tropes de Cessar y tingueren de rendirse (49).  Aquest fet important fou causa de que tot Catalunya se sotmetés al vbencedor; exemple que fou seguit per los altres pobles d´Espanya.

20.    Catalunya sots l´imperi.- Catalunya gosá de pau y de certa protecció en temps del primer emperador de Roma, Octavi August, qui vingué á Tarragona estantshi un any.   Aleshores començá la época de més esplendor de la Catalunya romana, vivint ab certa autonomía y sense que desapareguessen les seues regions ó comarques históriques de que havén parlat, aytals com los Ilergetes, Lacetans, Ausetans, etc.; aquest benestar material anava aumentant mentres l´imperi se´n anava á la posta.

21.    Lo Cristianisme en Catalunya.- En temps de August nasqué´l Cristianisme que tan poderosament havia de influhir en lo mon.   La tradició assegura que´l apóstol Sant Jaume vingué á Catalunya (42) de pas cap al Nort d´Espanya, y que Sant Pau desembarcá á Tarragona junt ab sos dexebles (59) qui s´estengueren per les costes catalanes predicant lo Evangeli.   Allavors les princvipals ciutats començaren á tenir Bisbes qui predicavan la divina paraula sense interrupció.

22.    Mártirs catalans.- Catalunya acullí lo cristianisme benévolament, haventhi molts mártirs en les primeres persecucions.   En la primera, decretada per Maximí, fou martiritsat l´hermitá de Brufaganya, Sant Magí (235); en la de Galieno, Sant Fruytós, bisbe de Tarragona (260); y en la del terrible Diocleciá, foren mártirs Santa Eulalia, Sant Sever, Sant Narcis y moltíssims altres.   Ab la conversió de Constantí (306) se seguí la pau, y gracies á ella se estengué rápidament lo Cristianisme.                                                                               


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada