Situat a cavall entre la conca i l'Alt
Camp, és el poble més meridional de la comarca. Amb una altitud de 296m., la vila està situada al fons d'una gran
clotada oval. S´entra al seu terme
per l´estret de la Riba, vigilat per la
torre de Puigcabrer. El terme es troba
envoltat pel de Montblanc en la seva major part i pel de la Riba.
El riu Francolí el travessar de cap a
cap. Durant el seu pas per Vilaverd el
Francolí rep les aigües dels torrents del Montgoi i de la font de
Balustres. El riu, però, presenta unes
oscil·lacions molt marcades, amb estiatges irregulars i fortes crescudes a la
tardor que, a vegades, causen estralls (cal recordar l´aiguat de Sant Lluc de
1930),però a la vegada ha donat al poble terres de regadiu. Amb tot, el Francolí sempre ha tingut al
poble de Vilaverd amb l'ai al cor pels rumors que han circulat de construir un
embassament a l'estret de la Riba.
Actualment sembla que tot això s'ha oblidat.
Els primers testimonis d´assentaments
humans a la nostra terra ens els donen les troballes de les coves de Drac, del
mas de l´Huguet, del mas de Dalt i de la cova de Cartanyà, habitades entre el
4000 i el 1000 aC. Abasten uns 3000 anys d´ocupació entre el neolític i les
primeres invasions dels pobles celtes que introduïren el ferro. El millor jaciment arqueològic el
constitueix, tant pe l'abundància del material com per la seva qualitat, la
Cova de Cartanyà, que fou descoberta el 1924 pel grup format per Josep
Iglesias, Joaquim Santasusagna i Manuel Mata. L´insigne Dr. Salvador Vilaseca i Anguera s'encarregà d´efectua una primera i exhaustiva investigació dels
vestigis prehistòrics, que publicà l´any 1926 al Butlletí de l'Associació
Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria.
Els materials ceràmics constitueixen els elements més
valuosos per la seva diversitat, que abraça mostres de la ceràmica
montserratina (amb incisions) del neolític antic, ceràmica llisa del neolític
mitjà i final i peces de vas campaniforme corresponents al calcolític i al
bronze antic. Al marge dels vestigis
ceràmics també s'hi descobriren estris de pedra (fulles de sílex, percutors i
moles de mà), estris d´os (punxons i puntes de sageta), restes de mamífers
(cavall, porc senglar, cérvol, llop, cabra...) i algunes despulles humanes
(ossos del crani i de les extremitats).
Sobre els següents ocupants del territori
en sabem ben poca cosa, ja que no deixaren cap vestigi del seu pas per aquestes
terres i ens hem d'acontentar amb unes dades generalistes i poc precises. Fins al segle III a C el nostre terme
estaria segurament sota el domini de la tribu dels ilergete, que serien
substituïts per aquelles dates pels cossetans.
Un segle més tard començà d'ocupació
romana que abastà fins al segle V de l´era cristiana, data en la qual caigué a
les mans del rei visigot Euric. Foren
sis segles d'ocupació que deixaren per testimoni un ramal de la via Aurèlia que
unia Tarraco amb Ilerda. Aquesta
calçada creuava el terme de sud a nord entrant per l´estret de la Riba,
resseguint el marge dret del Francolí fins arribar al torrent de la Vall, per
on entrava a l'actual terme de Montblanc.
Malgrat l'absència de qualsevol indici de poblament, Cortiella no
descarta la possibilitat de l'existència d´alguna vila romana que aprofités les
bones comunicacions i la presencia del riu Francolí.
Del període d'ocupació sarraïna ens resta
la certesa de l'existència d'un castell que fou bastit pels vols de l´any
800. La fortalesa, segons tots els
indicis, estava situada al nucli de Vilaverd, entre la carretera, el carrer de
la Font, la plaça de Catalunya i la Costeta.
Per les notícies que ens facilita Fra Martí Soler sabem que es
conservaren vestigis d'aquest castell fins al segle XVIII i que els seus
carreus foren emprats en diverses obres.
Vilaverd va estar vinculat en origen a la
jurisdicció o terme de Villasalva, el que seria amb el pas dels anys el
futur Montblanc, quan es traslladà al seu emplaçament actual.
Ramon Berenguer IV l´any 1155 va fixar els límits de
l'extens terme de Vila-salva, que abastava des de l'estret de la Riba, enllà
del Brugent, fins a Farena, i que per la plana de la Conca s'endinsava fins a la serra del Tallat. Tota aquesta terra va donar-la a Pere
Berenguer de Vilafranca perquè repoblés.
Un mes més tard Ramon Berenguer IV precisà amb un nou instrument l'extensió i les fites d´aquest
terme, i alhora concedia a tots aquells que anessin a poblar Duesaigües
(Vila-salva) i Vilaverd un seguit de prerrogatives.
L´any 1178 Vilaverd passà a dependre de l'arquebisbe de
Tarragona per bescanvi entre aquest i el rei d'uns drets que posseïa el prelat
a Lleida. Tota l'evolució posterior de
l'indret estigué marcada per la seva dependència de l´arquebisbe tarragoní, que
es va mantenir fins el final del segle XIV.
L´assentament primer del poble, la part del nucli vell o
medieval, es situa a la dreta del Francolí; envoltada pel riu, pel barranc del
Marell i per la muralla. Restes
d´aquesta muralla hagués pogut ser el carrer anomenat de la Vall, nom vulgar de
"muralla avall" que es coneixia el s.XVI. En aquesta muralla hi havia
dos portals: el de l'Abeurador i el de l'església. Encara que no s´han trobat restes, la tradició els assenyala
allí. Els carrers es poden observar que
són en aquell lloc més estrets i irregulars, destacant la casa Reganyós o dels
Òdena, i el molí de Baix, on es creu que molts carreus de la muralla
s'aprofitaren pel molí. A la plaça, es
troba la Casa de la Vila, antic edifici reformat del s.XVII.
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaverd,
situat a la riba dreta del riu Francolí, al sud de Montblanc.
Vilaverd és a uns 4 Km de Montblanc per la carretera C-240,
que va d'aquesta darrera població a Reus i que passa vorejant la població.
Vilaverd va estar vinculat en origen a la jurisdicció o
terme de Villasalva, el que seria amb el pas dels anys el futur
Montblanc, quan es traslladà al seu emplaçament actual.
Ramon Berenguer IV l´any 1155 va fixar els límits de
l'extens terme de Vila-salva, que abastava des de l'estret de la Riba, enllà
del Brugent, fins a Farena, i que per la plana de la Conca s'endinsava fins a la serra del Tallat. Tota aquesta terra va donar-la a Pere
Berenguer de Vilafranca perquè repoblés.
Un mes més tard Ramon Berenguer IV precisà amb un nou instrument l'extensió i les fites d'aquest
terme, i alhora concedia a tots aquells que anessin a poblar Duesaigües
(Vila-salva) i Vilaverd un seguit de prerrogatives.
L´any 1178 Vilaverd passà a dependre de l'arquebisbe de
Tarragona per bescanvi entre aquest i el rei d´uns drets que posseïa el prelat
a Lleida. Tota l´evolució posterior de
l´indret estigué marcada per la seva dependència de l´arquebisbe tarragoní, que
es va mantenir fins el final del segle XIV.
La primera menció de l'església romànica dedicada a Sant
Martí apareix en la butlla adreçada per Celestí III el 1193 a l'arquebisbe de Tarragona i al capítol de la catedral en què es
confirmen les seves possessions. Més
endavant, les noticies relatives a aquesta parroquià comencen a
sovintejar. Els anys 1279-1280 el
rector de Vilaverd contribuí, junt amb bona part de la resta de parròquies
tarragonines, a la dècima papal, i novament els anys 1354-1355 consta que la
parroquià de Ville Viridis va haver de lliurar al visitador 25 sous i 6
diners en concepte de dècima papal. La
parròquia de Vilaverd, que al final del segle XV era col-lació de l'arquebisbe
de Tarragona, tenia com sufragánia
l´església de Sant Nicolau de la Riba.
L´edifici originàriament sembla haver estat d´una sola nau,
la capçalera plana. A aquesta nau
s'haurien afegit capelles a banda i banda, i fins hi tot s'hauria ampliat, per
la part del presbiteri, amb la construcció d´un creuer i una nova capella
cultural.
La volta primitiva s´ha conservat en els tres primers trams
de l´església actual. És de mig punt i mostra un lleuger
apuntament. Els tres arcs torals que s´observen en aquesta volta no són
originaris sinó que es tracte d´enguixats posteriors.
El portal d´accés a
l'església és l'original, l´arc de mig punt adovellat, amb una motllura a
manera de guardapols que recorre l´arc externament. Un ull de bou situat per sobre de la portada pot correspondre al
moment en què es bastí l'església, però atès
l'estat actual hom no pot determinar-ho a causa de l'arrebossat.
És difícil precisar el tipus d´aparell emprat en la construcció.
L´edifici s'ha arrebossat exteriorment i també
interiorment. També s'ha de tenir
present la quantitat d´afegits que s´han produït a la fàbrica primitiva.
Tot plegat fa que, com a hipòtesi i tenint en compte
l´estructura de l'edifici, es pugui dir que la seva tipologia originària podria
haver correspost al mateix model que es va segui a la Guàrdia dels Prats
(Montblanc, Conca de Barberà) o bé a la Goda (Argençola, Anoia). És a dir, una
capella de nau rectangular amb la porta oberta als peus de l'església, a ponent
i un santuari pla a llevant. Les parts
més antigues de l'església parroquial de Sant Martí de Vilaverd s'haurien
bastit dins la segona meitat del segle XII.
Sembla ser que en un principi fou una església romànica ja que fa uns
anys, i degut a unes obres, va aparèixer un portal en perfecta estat, que
deuria ser la porta de migdia de l'església romànica.
Duran l'edat mitjana més
del culte s'hi celebraren les sessions del Consell. En aquesta església hi
havia la imatge de la Mare de Déu de la Serra, escultura italiana de finals del
s. XVI, i que actualment es troba al Museu Diocesà de Tarragona. Segons Blasi i Vallespinosa, aquesta imatge
era primer a l'ermita de Montgoi, i per a mes seguretat la portaren a
Tarragona. El 1694 Mn. Francesc Tibau
hi fundà un benefici sota la invocació de Nostra Senyora de la Serra.
